Finestres

Emocions sense control
Quan miro el perfil d'una muntanya, el caudal d'un riu, l'esplendor d'un arbre, enyoro la serenitat i demano regressar al no res. El meu pensament es fa tèrbol i les emocions queden fora de control, així fins a esdevenir-se en llàgrimes. No puc evitar-lo, el blau del cel m'ha seduït les pupil·les.

El que vaig aprendre
Tot el que ara sóc, tot el que ara tinc, ho vaig aprendre acumulant dolor en la recerca, mogut pel desig d'aprendre. Al camí recorregut deixo escrites paraules d'agraïment; aquí, sota l'ombra del pensament queden ocultes per sempre.

Em pregunto, em responc
Viure la pregunta, la incertesa, el desassossec, han estat les ocupacions del taller y han estat les causes de les respostes. Avui es troben tan encriptades que no serveixen per a ningú, però són allà, a les capses, a les urnes; les vaig posar a resguard del present.

La ment, com la roca, transita el centre. Glíptica és una pedra preciosa, una roca que sura sobre nosaltres