Interior

Corredor amb les capelles. Foto: J. B. Garciapons

També pot ser un retrat del rostre, penso, el meu és una senyal dins d'un forat que xiuxiueja dins la foscor. L’autoretrat és una quimera, un mapa de les capes profundes de la memòria que busquen la llum. L’obra presenta la pell de la matèria, la meva, la superposició d’informació, recordada i oblidada, els racons on s’oculten les paraules i les demandes que no tenen solucions. Naturalment: també les mentides i les ocultacions. L’autoretrat és la capsa de l’amnèsia, les fonts de l’oblit que queden emmirallats a la matèria. Glíptica i caverna no són les ombres de Plató al fons de la cova, són idees impreses sobre la façana posterior de la ment, les llums amagades a l’interior de la matèria, les 17 capses tancades. Son certeses d’un instant que assumeixo com una condició transitòria i terminal.