Paisatges per a un autoretrat

La pedra ocupa el centre i s'esdevé en signe, metàfora i demanda; l'ésser com concepte és la més feixuga de les preguntes. És un referent ingràvid, intangible, inestable en el trànsit de la vida. Els seus espais inabastables son paisatges del camí a transitar, les seves deformacions són miralls als ulls del que camina.

Allò que realment preocupa al llarg dels anys de treball és proporcionar un suport estable a les idees, un contenidor per assumir i presentar allò que cerquem a la natura i que. en alguna ocasió, s’intueix la seva presencia. No s´han de fer objectes bonics, les obres amb de ser arquetips fonamentals que connecten amb la natura.

Glíptica. (Vista exterior) Pedra calcària, marbre de Calatorao, granit, bronze, cera, fang i altres materials  La Comella, Tarragona, 2004-2007 20x18x8 m. Foto: J. B. Garciapons