Procés de construció

El sagrat a la pedra

Es dedueix que el món és una paradoxa inexplicable, com ho és el fet de l'existència. El cos humà és format de la mateixa matèria i energia que una pedra; la substància buida ens acompanya i, l'ànima, és com el lament de la terra que cerca un destí. La queixa permanent dorm en la memòria retinguda d'una roca, eternament tancada a l'urna del secret la qual dorm dins la ment.

L'esperit potser és el contingut d'un document escrit en una superfície sense límits, un testament que suporta la imatge del món que veiem. Un mirall que guaita per la finestra i es contempla igual que la Capella Turkana suporta les meves quimeres.

Inici de l'obra.

Autoretrat i construcció de la consciència.

 Moment de reflexió i final de l'obra 2004