El buit actiu
En multitud d'exemples de la història de la humanitat i, especialment dintre de les arts, s'ha expressat una línia de pensament que ens situa en territoris propers a la presència del no res. És una qualitat que emana de les coses però que vibra a l'espai com quelcom d'immaterial. És allò sorprenent, misteriós i poètic que, fins ara, l'hem associat al sagrat. Una epifania que ara pot ser mirat des de la perspectiva de la física. Aquest fet vinculat a l'acció creativa i al misteri, ens ha motivat en tres direccions; a les presències immaterials i altament comunicatives, a actuar sense consol dins les demandes estètiques i a omplir les necessitats espirituals.
La pedra ocupa el centre, jo camino al seu voltant...