Fotografia

Coves

El Garraf. 1975

La recerque sobre les emocions que s'experimenten a les coves ha estat una constant des de el 1974.

Explicava en el catàleg  sobre Palabra oscura, una experiència extraordinària que vaig tenir en una cova al Garraf. La potencia de la pedra, el pes de la muntanya, les forces fortes i dèbils que d'ella emanàven eren extraordinàries. El forat a la roca, l'obertura al cel, les fugues de llum, el corredor fins entrar a la cambra tinia totes les connotacions de la tomba, l'hipogeu, el ventre de la terra. Es tracta d' un gran espai de reflexió espiritual cavat a la pedra, on la gravetat de la matèria es deixa sentir i l'home queda aïllat del món exterior, dels problemes quotidians, de les interferències amb l'objecte. Allí la comunicació és directa, de pell a pell, de matèria a matèria. L'harmonia interna es posa a bategar el mateix ritme del cor. La mirada ja no és necessària, ja que no hi ha res a mirar. L'olfacte i els altres sentits tampoc ho són, ja que els sentits normals aquí no tenen res a captar a excepció del buit que és present amb totes les seves negacions. Per captar les negacions, la no-existència, el buit… no són fets els sentits, és feta la dimensió humana de transcendir amb la llum de la consciència...

Valls, 1975

En un dels viatges que vaig realitzar a la tardor de 1974, anant a Reus a casa de la meva dona, vaig trobar una petita cavitat a la vora de la carretera del Vendrell a Valls. La cova era feta en una pedra tosca com de formigó i amb el temps, i l'erosió que l'acompanya, els rastres de les eines havien desaparegut. D'aquell petit espai varen sortir preguntes que encara no han estat contestades i també d'allí van presentar-se temes que els he treballat en aquest anys. Desprès del moltes quimeres i divagacions he arribat a la conclusió que són motius eterns i que cada persona ha de experimentar-los i pensar-los per ell mateix.

Priorat. 1981

Vespella de Gaià 1995

Fites

Les fites eren pedres humanitzades al paisatge; el poder que segreguen ordenen l'espai al seu voltant. Una pedra clavada també orienta el pensament, senyala un ordre invisible i significa el lloc amb les presències intemporals de l'home.

Fita de Reus 1974

La fita i la pell del temps. Fraga 2004

El Médol, Recreació de la imatge de 1975. 1996.2004-2010

Agulla, El Catllar. 1996-2005-2010

Arquitectures de palla

Les paques de palla han estat unitats constructives, amb elles he fet muralles, arquitectures mínimes, torres per l'obli i la meva casa póstuma.

Dormen com muralles. Lerin, Navarra, 2002

Arquitectures de palla, Solivella. 2003

Semblaven les muralles de Babilònia. Alzuza, Navarra. 2003

Arquitectures de palla. 2003

Les ferides dels arbres

Uns del treballs que vaig fer mentre restaurava els camins de La Comella, va ser enregistrar amb la càmera les ferides que feia als arbres. Cada una era un pesar....

La ferida 1, 2002

La ferida 2, 2005

La ferida 3, 2007

La ferida 4, 2010

Susurros en un agujero

Susurros en unagujero, ha estat un dels treballs més dolorosos que he fet, encara és present la melangia d'una època trista.

Susurros en un agujero. María Cavalle. 2004

Susurros en el hueco de Sara. 2006

En el Montfred. 2006

En los monegros 2006

Una de les obres de Susurros en un agujero. 2007

Fènix

Fènix o la Ciutat del Sol és un projecte artístic que tracta de recrear la regeneració moral, ètica i estètica del mite. Constitueix la investigació històrica de Fènix i les seves variables: els poemes, Jácaras a Fènix, Els salms, Les antífones i Les cunanas, més els deu versos de les accions i els texts que ha generat l'observació diària durant tot un any. És una obra en procés que mostra l'experiència de viure, la fermesa de les conviccions, les accions de l'atzar, la incertesa i els camins fracassats; tots s'han publicat en un blog amb el mateix nom; Fénix o la ciudad del sol...

Para ti nu hubo fiesta. 1-1-2010

Con el resplandor del alba. 2-1-2010

El azar nos enlaza al infortunio.2-1-2010

Palitos de milenrama advierten los cambios. 6-12-2009

Suenan los percutores. 7-12-2010