Ocultacions

A mitjans dels vuitanta vaig iniciar un treball sobre les ocultacions, ha estat una aventura en silenci que deixaré en el seu lloc sense revelar ni una sola paraula. Només diré que les circumstàncies personals em van portar a la decisió de renunciar a presentar, a deixar alguns aspectes importants de l'obra en la cara oculta del món i ha admetre que allò que segrega misteri cal deixar-lo en l'espai lluminós de l'univers material. Cap escenari és més suggestiu i poderós que el que ens presenta la física en els seus furs interns, cap interrogant és més abissal que aquell que segrega el joc de les probabilitats.
Després de les primeres indagacions vaig poder comprovar que aquelles accions no eren un problema estètic, sinó una de les estratègies més comunes de l'ésser humà i segurament, un vector important en totes les formes vives. Sempre hi han ombres a les nostres accions, sempre posem a resguard de la mirada dels altres qüestions que modifiquen substancialment el color del discurs. Amagar és un imperatiu estratègic per extreure el valor necessari que demana la vida.
Va ser un treball dividit en cinc sèries: ocultacions, omissions, fonedisses, amnèsies i oblits. La majoria de les obres són de format petit i mitjà; algunes han prés un camí nou i he fet que fos possible entrar en l'obra per seguir comprovant que en el fons sempre hi ha alguna cosa que fuig i s'amaga. Capella turkana, Glíptica, Nsasi, No parlaré mai mes ...
D'altra banda vaig arribar a l’absurd, em trobava sempre en la mateixa tessitura i no podia sortir-ne. Perquè dir alguna cosa si ningú escolta...? Què puc expressar que la naturalesa no ho faci amb major potència?
El camí del concepte va marcar el trajecte, l'obra havia de ser els testimonis guardats entre les accions subtils de la matèria. Les preocupacions humanes havien de quedar a la cara indeleble de l'eternitat. Amb el temps aquest pensament s'ha fet constant i, sobretot, s'ha despreocupat de crear semblances amb les formes i els paisatges interns que ens presenta la ciència. Les meves obres no estan pensades per comprendre els mecanismes de l'ocult, sinó per a preservar el seu misteri allà on resideix, per salvaguardar la cara poètica del secret. Les meves inquietuds, el desassossec sobre tot, són les causes que han configurat la meva preocupació ètica i estètica, han estat una manera de fer-me i també, una manera d'exercir el dret a la renúncia i a presentar les coses en el revers de la realitat. Per a mi, ara tot és comprensible en la mesura que pot ser-ho, les obres apareixen ocultes i misterioses per als altres, però jo penso que tot és senzill i transparent.

 

 

 

359º sin luz

359º sin luz. Pedra arenosa de Vinaixa, bronze, fang i cera. 11 x 3,50 m. 
        	La Comella. Tarragona. 2011

Un peix a la porta

Guerra de l’halibut. Bronze, ferro i pedra de Sant Vicenç. 1994.
220 x 60 x 60 cm. La Comella..

Testament

Testament. Als meus fills. Pedra d’Ulldecona i bronze. 1990.
310 x 110 x 110 cm. La Comella.

Biblioteca de pensaments furtius i oblits.

Biblioteca apócrifa. Pedra d’Ulldecona i bronze. 1990-2006
310 x 110 x 110 cm. La Comella

Apòcrif

Apócrifos. Pedra d’Ulldecona i bronze. 1990.
310 x 110 x 110 cm. La Comella
Torre del mujaidin. Arquitectura per