Glíptica

Paisatges d'un autoretrat

La pedra ocupa el centre i s'esdevé en metàfora, en demanda; l'ésser és la més dura de les preguntes. És un referent ingràvit, intangible en el trànsit de la vida. Els seus espais inavastables son paisatges del meu camí, les seves deformacions són miralls als meus ulls.

Allò que realment m’ha preocupat al llarg dels anys de treball com a escultor ha estat proporcionar un suport estable a les idees, un contenidor que pogués assumir i presentar allò que cercava a la natura i que en alguna ocasió vaig intuir que existia.


Glíptica. (Vista exterior) 
Pedra calcària, marbre de Calatorao, granit, bronze, cera, fang i altres materials
La Comella, Tarragona, 2004-2007
20x18x8 m.
Foto: J. B. Garciapons

Interiors

Creació de realitats

Glíptica és un autoretrat, una  meditació sobre les llums i ombres, els múltiples rostres que viuen en mi. També és una reflexió sobre determinats nivells del pensament, sobre les incerteses i apories, sobre les necessitats de resoldre l’enigma que creix a la ment. És un udol terrible que oprimeix la gola i no s'apaivaga mai. Les energies que esmerço per resoldre aquestes quimeres són il·limitades; m'assolen cada dia i alhora son la meva vida.

Corredor amb les capelles.
Foto: J. B. Garciapons

També pot ser un retrat del rostre, penso, el meu és una senyal dins d'un forat
Especialment és un mapa de les capes profundes de la memòria. Presenta la pell de la matèria, la meva, la superposició d’informació, recordada i oblidada, els racons on s’oculten les paraules; també les mentides. És la capsa de l’amnèsia i les fonts de l’oblit. Glíptica i caverna no són les ombres de Plató al fons de la cova, són idees impreses sobre la façana posterior de la ment, les llums amagades a l’interior de la matèria, les certeses d’un instant que assumeixo com una condició terminal.

Finestres

Emocions sense control
Quan miro el perfil d'una muntanya, el caudal d'un riu, l'esplendor d'un arbre, enyoro la serenitat i demano regressar al no res. El meu pensament es fa tèrbol i les emocions queden fora de control, així fins a esdevenir-se en llàgrimes. No puc evitar-lo, el blau del cel m'ha seduït les pupil.les...

Detall: ulls i coll girat.

El que vaig aprendre
Tot el que ara sóc, tot el que ara tinc, ho vaig aprendre acumulant dolor en la recerca, mogut pel desig d'aprendre. Al camí recorregut li deixo escrites paraules d'agraïment, aquí, sota l'ombra del pensament queden ocultes per sempre.

Em pregunto, em responc
Viure en la pregunta, en la incertesa, en el desassossec; aquestes han estat les causes que han fermentat les meves respostes. Avui es troben tan encriptades que no serveixen per a ningú, però són allà, les vaig posar a resguard del present.

(... de paisatges de la ment)

La ment, com la roca, transita el centre. Glíptica és una pedra preciosa, una roca que sura sobre nosaltres

La pedra

La pedra sura sota les cimbres del cel.  

El pou, la pedra i la cova al fons

No n'hi han, de veritats eternes, diu una pedra negra de 15.000 k. surant en l’aire com un núvol a la memòria. En el fons de les produccions mentals s'entreveu un joc de revisions permanents i l’home gira al voltant d’aquella veritat lítica, rep la seva gravetat com una realitat inspirada.
Al fons, el contacte amb la terra en el ventre d’una cova, un espai per a reconciliar-se amb allò que som, terra i alè.

Al corredor n’hi han quatre capelles de petites proporcions. Són espais de reflexió, valoracions de la vida, la mort, el misteri i la llum.

L'eix al camí  i les portes

Proces de construcció

Forat supersticiós

Les supersticions ens assetgen; les podem evadir per un temps, però tenim la porta entreoberta i no disposem d’un pensament estable. Un forat sense fons ens intimida constantment.

S'enfila i s'endinsa en un pou insondable.



Llindars de la raó i paisatges de la ment;
ocultacions en Glíptica ...
Bagul dels prejudicis. Una part de la ment està saturada de perjudicis, no podem eliminar-los, no podem viure sense ells. Som part del poder que projecten; crepuscles que il·luminen els límits del pensament.