La pedra

La pedra sura sota les cimbres del cel. 

El pou, la pedra i la cova al fons

No n'hi han, de veritats eternes, diu una pedra negra de 15.000 k. surant en l’aire com un núvol a la memòria. En el fons de les produccions mentals s'entreveu un joc de revisions permanents i l’home gira al voltant d’aquella veritat lítica. Quan passa per sota la sent parlar, rep la seva gravetat com una realitat corpòria e inspirada. 
Al fons està la cova, la de sempre, el contacte amb el ventre de la terra, un espai per a reconciliar-se amb allò que som, terra i alè que torna.

Al corredor n’hi han quatre capelles de petites proporcions. Són espais de reflexió, valoracions de la vida, la mort, el misteri i la llum.